COLLITA DE L'HORT

Junts construirem el bosc

Com cada curs escolar, el dia de la festa d’acomiadament es reivindica la unificació dels dos edificis del Bosco. Esta vegada els xiquets de la nostra escola vam construir uns arbres amb uns pai-pais que tenien el logotip del Consell Ambiental. Aquests simbolitzaven la importància que té per a nosaltres construir una escola sostenible amb el medi ambient i fer-ho units en harmonia.

Entre tots decidim

A una de les darreres Assemblees de Delegats del segon trimestre va arribar la proposta de crear un concurs de dibuix que servira per motivar l’alumnat a ser creatiu i que ens ajudara a millorar l’aspecte d’alguna de les parets exteriors de la tanca de l’escola. Els delegats van considerar bona la idea i, després de parlar-ho en les diferents assemblees d’aula es va acordar portar endavant el concurs. Per unanimitat van decidir que el lema hauria de girar al voltant de la natura, van pensar les bases i ho van proposar a tot l’alumnat del Bosco II.  Van haver molts participants i tots i totes van votar la idea més interessant, perquè totes eren bones. Al final va guanyar la d’una xiqueta de 4t i el proper curs la pintarem en una de les parets del nostre pati, així que, si voler saber quina era, haureu de vindre a visitar-nos. 

Les aventures del Quixot

Aquesta activitat dirigida per la companyia Faula teatre on actors i actrius són xiquets i xiquetes amb necessitats educatives especials, ens van fer passar una estona molt divertida on cadascun d’ells tenia un paper molt important en les aventures que ens van anar contant del Quixot.

Una actuació que ens fa vore que tots podem aconseguir el nostre somni, que tots podem ser feliços.

“El llibre de la selva”

A juny vam poder gaudir de l’obra de teatre "El llibre de la selva" en la XXV Mostra de teatre en valencià a les escoles on es realitza un treball de cooperació entre les diferents escoles de Cocentaina i el grup Teló Teatre. 

El maquillatge i el vestuari eren espectaculars i abans de començar cal dir que estaven un poc nerviosos però només obrir-se el teló, van deixar fora les pors i ho van fer com vertaders professionals. L'escenari era preciós, presidit per la silueta d'un arbre africà realitzat amb materials reciclats i eixes llums que anaven canviant segons la intensitat de les escenes. La música també acompanyava per recrear la tendra  història de Mowgli, un xiquet que es perd a la Selva i que és acollit per una manada de llops.  De la mà de Baloo i de Bagheera aquest coneixerà el vertader valor de l'amistat. 

Els assistents vam gaudir amb la marxa dels elefants, la diversió dels ossos i la sensibilitat dels llops. Va ser una gran experiència per als assistents i especialment per als participants.

VISITEM LA SARGA I EL POBLAT IBER DEL PUIG

El passat 28 de maig els alumnes de cinquè visitàrem les pintures rupestres de la Sarga i el poblat ibèric del Puig. Eixírem caminant des del poliesportiu d'Alcoi per la via verda. Férem dos túnels a fosques i el tercer amb llanternes. Va ser una experiència divertida i molt emocionant. Hem de confessar que en alguns moments passàrem una miqueta de por.

Esmorzàrem a la zona recreativa de l'Estepar. No tinguérem temps per jugar perquè ens esperava un bon tros fins a la Sarga.

 Arribàrem exhausts. Allí ens esperava Pepe, un guia del Museu d'Alcoi, que ens explicà moltes coses sobre l'art rupestre de la Sarga. És Patrimoni de la Humanitat des del 1998. Aquestes pintures són el testimoni més extraordinari que ens van llegar les societats prehistòriques que habitaven la geografia alcoiana. La importància d'este jaciment és deguda a l'existència de motius d'Art Llevantí superposats a figures d'Art Macroesquemàtic, circumstància que converteix la Sarga en el jaciment d'art rupestre postpaleolític de l'arc mediterrani que millor informa sobre la seqüència cronològica de les diferents manifestacions pictòriques que es van desenvolupar en la Prehistòria recent valenciana, entre el V i el II mil·lenni aC. Per pintar utilitzaven terres de tonalitats rogenques convertides en pols i barrejades amb algun producte orgànic, com la llet, per fixar-les a les parets, mitjançant pinzells fets amb plomes d'aus, pèls, fibres vegetals o els dits. La Sarga és el santuari més complet i més complex dels que existeixen a les nostres terres. Mai no es va fer servir com a habitatge i en les seues parets diverses generacions d'agricultors i ramaders van deixar testimoni de les seues creences, que canvien d'imatges a mesura que es transformen les seues base econòmiques i socials. S'apropaven a aquests abrics des de llocs distants, ja que en les prospeccions en l'entorn més immediat a penes s'han localitzat vestigis de la seua presència, per celebrar cerimònies religioses, intercanviar coneixements o productes, establir aliances matrimonials o de grup o, simplement, per parlar o divertir-se.

 En acabar de veure els abrics ens acomiadàrem de Pepe i s'enfilàrem cap al Puig. Abans omplírem les cantimplores d'aigua, que Estefania ens havia portat.

Arribàrem al poblat iber amb una gana! Dinàrem i jugàrem una estona. A continuació Xavier ens explicà aquest assentament. La Cultura Ibèrica és el resultat del desenvolupament social de les comunitats del Bronze Final sobre les quals actuen les influències culturals mediterrànies, fenícies primerament i gregues després, que arriben a aquestes comarques des dels enclavaments comercials de la costa pròxima.

 Com a resultat d’aquests avanços, es van formar els diferents pobles que constitueixen la Cultura Ibèrica, desenvolupada entre els segles VI i I aC. En el nostre àmbit regional els diferents pobles ibèrics van constituir l’antiga regió de la Contestània, dins de la qual les comarques de l’Alcoià i el Comtat van ser una àrea de gran importància, com ho proven els valuosos testimonis de l’arqueologia ibèrica que es conserven al Museu d’Alcoi.

 Els ibers s’establiran principalment en poblats fortificats d’altura que dominen el paisatge dels seus voltants, principalment les terres de cultiu, on es localitzen assentaments menors de caràcter agrícola. Entre aquests poblats principals hem de mencionar el Puig d’Alcoi i la Serreta.

 De la cultura material dels ibers destaca la seua producció ceràmica de peces distingides, com els vasos decorats amb motius figuratius, entre els quals s’ha de destacar el Vas dels Guerrers. També l’escultura, principalment de caràcter funerari, serà una de les representacions primordials dels ibers.

 Testimoni de les relacions comercials dels ibers amb els pobles mediterranis són les ceràmiques d’importació o el desenvolupament de l’escriptura sobre làmines de plom.

 Els ibers van desenvolupar un complex món religiós caracteritzat per la veneració a una divinitat femenina representada en algunes peces, com la Deessa Mare de la Serreta. Al santuari, localitzat a la part més alta de la muntanya, al costat de la ciutat ibèrica, hi acudien els oferents a dipositar petits exvots de terracota. Coneixem les pràctiques religioses relacionades amb la mort a partir de les necròpolis d’incineració, en les quals se soterraven les restes cremades del difunt en companyia d’aixovars personals compostos per peces de valor personal (ceràmiques, adorns o armament), de vegades de gran importància, com arracades d’or, un umbó d’escut de bronze o les falcates, les característiques espases ibèriques.

 La Cultura Ibèrica va finalitzar cap als segles II-I aC. quan en el context del procés de romanització, les estructures socials indígenes van ser assimilades per la nova potència mediterrània: Roma.

 Va ser un dia fantàstic en el qual vam aprendre, ho vam passar molt bé i vam poder constatar la importància de cuidar el nostre entorn i el llegat que els nostres avantpassats ens han deixat.

Museu Arqueològic d'Alcoi

Previndre l’assetjament escolar

El passat mes de desembre les classes de sisè vam encetar un programa amb Sílvia, l’orientadora escolar del Bosco sobre prevenció de l’assetjament escolar. Vam fer moltes activitats de reflexió, vam veure vídeos, vam fer teatres i vam preparar una anuncis publicitaris per mostrar als companys com de dolent és la pràctica i més encara el patiment de l’assetjament. Amb ella vam aprendre el significat de les paraules víctima i agressor i ens vam adonar que els observadors també col·laboren en que s’agreuge aquesta pràctica si no esdevenim actors i ajudem la víctima. En definitiva, va ser força interessant i ara estem preparats per detectar-ho quan passe i, especialment evitar-ho.