Aquesta vesprada hem anat a visitar els iaios i iaies del centre AFAMA ací a Cocentaina. Baixàvem inquiets perquè no sabíem com reaccionar davant de persones que se'ls oblida fins i tot parlar. Havíem sentit parlar del alzheimer i alguns de nosaltres fins i tot tenim familiars que ho pateixen però veritablement sentíem respecte per ells i no volíem que es pensàrem que anàvem a "escorcollar". Volíem ajudar-los i per això havíem de comprendre com es senten.
Només arribar hem fet grups i hem anat a compartir experiències amb ells. Alguns eren ben divertits, sempre tenien un somriure al rostre, i hem aprés moltíssim dels seus gestos i de la seua vida oblidada en molts casos, de les ganes de riure i de com d'important ha sigut la nostra visita per a cadascun d'ells.
Laura, la monitora de musicoteràpia, ha fet uns jocs de discriminació auditiva on havíem de saber el so de l'instrument que sonava i també hem tocat sobre una melodia que semblava que a ells els agradava molt. Finalment hem ballat tots junts i ha sigut un moment màgic. Joves i majors units en les rialles, ballant, fent filaes, rient... Ha sigut superbonic!
Ells ens han regalat uns coloms de la pau i nosaltres un teatret que els ha fet participar i sentir-se un poquet més xiquets. De segur que hui quan tornen a les seues cases tindran alguna cosa bonica sobre la que reflexionar i nosaltres també ja que hem col·laborat a que aquests iaios i iaies siguen una miqueta més feliços.
Què fàcil ha sigut!
Ara ja no tenim por, alguns de nosaltres han promés que tornaran a visitar-los i, encara que igual no se'n recorden de nosaltres, de segur que eixe dia tornaran a casa dibuixant un somriure.
