Ens visita el CEE Tomàs Llàcer d'Alcoi

Hui hem rebut la visita dels joves de Secundària del Centre d'Educació Especial Tomàs Llàcer d'Alcoi. Només arribar, els hem contat algunes coses sobre nosaltres i seguidament hem esmorzat junts al pati. Ha sigut un moment de trobada molt interessant perquè hem comprés com de difícil és per a ells fer algunes coses però ràpidament ens hem adonat que també en saben fer moltes altres i amb ajuda les seues peculiaritats desapareixen i tots podem ser amics. Quan tothom se n'ha anat a treballar a l'aula nosaltres hem fet servir el gimnàs per compartir moments màgics mitjançant la música. Ens hem divertit molt movent-nos per l'espai, compartint pensaments i preocupacions, jugant  i ballant. Quan ens hem acomiadat ens hem adonat  com d'important ha sigut per a nosaltres la seua visita ja que hem aprés a valorar el que som i a respectar-nos. També hem comprés que no hi ha diferències entre les persones ja que amb ajuda, aquestes es superen. Tots i totes necessitem ajuda en un moment determinat de la nostra vida així que hui més que mai recordem les paraules de les nostres mestres quan ens diuen "reps el que dones" per això a partir d'ara anem a repartir encara més estima, ajuda, rialles, compromís, generositat...

Gràcies amics per ensenyar-nos tantes coses!

alumnat de 6è 

clica per veure vídeo

Projecte d'art amb Moisés Gil

El passat dimecres dia 25 de febrer va vindre a visitar-nos Moisés Gil, un important escultor de la nostra localitat del qual coneixem bé la seua obra perquè vam anar a visitar al seu taller i vam tindre el gust de compartir un matí amb ell. 

Venia, no només a tornar-nos la visita, sinó a compartir amb nosaltres una idea, la seua escultura "El meu país" que el proper dia 29 de març inaugurarà a la veïna localitat de Carrícola. Aquesta obra està immersa dins un gran projecte d'Art, Biodivers, que el poble té per a gaudi de tots els seus visitants. Moisés va pensar en nosaltres per a ser els seus col·laboradors i això és per a nosaltres un gran orgull ja que formar part d'un projecte com aquest ja no sabem si ens tornarà a passsar mai més en la nostra vida. 

Estàvem molt il·lusionats i per això, mentre ell ens anava desgranant poc a poc la seua proposta, nosaltres l'escoltàvem entusiasmats. No podíem ni imaginar en què consistiria la nostra aportació però quan vam veure'l a ell donar-li vida al fang davant els nostres ulls vam saber que nosaltres també podríem i així ha sigut. Hem treballat posant els cinc sentits en este interessantíssim treball i ara, tota l'escola col·labora amb nosaltres evitant tocar les fantasmagòriques figures que omplin el nostre passadís. 

No us podeu ni imaginar com de contents estem de participar en este projecte d'Art i encara no hem acabat! Ara, el dia 27 de març haurem d'anar a posar-les al lloc perquè ja estaran seques i serà en eixe mateix moment quan la "nostra" escultura prenga vida, eixa vida que li han donat les nostres mans, les nostres petjades i la nostra imaginació. Podran acompanyar-nos els pares i mares i junts farem una gran festa de la convivència.

Serà una obra meravellosa fruit del treball col·lectiu que romandrà a la Terra i poc a poc anira fonent-se amb ella...

Gràcies, Moisés, per fer realitat un somni inimaginable!

alumnat de 6è

clica per veure el vídeo

PROTECTORA D'ANIMALS D'ALCOI

El passat divendres 30 de gener, dia de la PAU, per la vesprada vam tenir la sort els alumnes de 3er de que ens visitaren els voluntaris que es fan càrrec de la protectora d'animals d'Alcoi. Després d'exicar-nos coses interessants sobre el llenguatge dels animals, la tasca tant important que fan i demés....ens van fer algunes activitats amb dos gossos residents de la protectora.
Vam aprendre i gaudir molt.

Gràcies.

Volem la pau

Com cada 30 de gener ens reunim totes les escoles de Cocentaina per demanar que la pau arribe a tots els racons del món, a eixos països que es troben en guerra permanent, a eixes persones que pateixen l'amenaça de malalties incurables, a eixes famílies que no tenen aliments ni casa ni saben amb què escalfar-se quan fa fred o a eixos xiquets que no van a l'escola perquè han d'anar a treballar.

Realment és un dia simbòlic perquè la pau ha de formar part de les nostres vides. Tots sabem que riure és millor que plorar, que ajudar és millor que ignorar, que el diàleg és el camí per resoldre els conflictes o que quan regales abraçades dibuixes somriures en els demés.

Malauradament estem lluny de viure en un món de pau perquè encara hi ha en molts punts de la Terra moltes formes d'injustícies i de violència. Les guerres, els atemptats, els maltractaments, la destrucció del medi ambient o la pèrdua de vivenda i de treball no fan més que afavorir la pobresa i la marginalitat.

Però nosaltres estem convençuts que al món hi cap tothom, que els conflictes es poden resoldre si volem i que emprant el diàleg cercarem solucions i millorarem la convivència en un món sense fronteres per a la Pau.

Som afortunats perquè vivim en un país amb llibertat i democràcia però, entre nosaltres, també algunes vegades vivim situacions de manca de pau: quan som poc solidaris, quan ens barallem abans de parlar, quan no ajudem al company o quan mirem malament a l'altre per pensar diferent.

Resoldre aquests xicotets conflictes està a les nostres mans i aquest hauria de ser el nostre compromís de hui perquè la pau és compromís, és paraula i també són fets, és denúncia de situacions que no ens agraden i també és treball cooperatiu per transformar -les.

Nosaltres pensem que un altre món és possible, un món sense guerres, un món sense fam, sense por, sense odi, un món on es puga gaudir del somriure dels xiquets, un món sense fronteres.

VISCA LA PAU!

Regalar abraçades és debades!

Aquesta vesprada hem anat a visitar els iaios i iaies del centre AFAMA ací a Cocentaina. Baixàvem inquiets perquè no sabíem com reaccionar davant de persones que se'ls oblida fins i tot parlar. Havíem sentit parlar del alzheimer i alguns de nosaltres fins i tot tenim familiars que ho pateixen però veritablement sentíem respecte per ells i no volíem que es pensàrem que anàvem a "escorcollar". Volíem ajudar-los i per això havíem de comprendre com es senten.

Només arribar hem fet grups i hem anat a compartir experiències amb ells. Alguns eren ben divertits, sempre tenien un somriure al rostre, i hem aprés moltíssim dels seus gestos i de la seua vida oblidada en molts casos, de les ganes de riure i de com d'important ha sigut la nostra visita per a cadascun d'ells. 

Laura, la monitora de musicoteràpia, ha fet uns jocs de discriminació auditiva on havíem de saber el so de l'instrument que sonava i també hem tocat sobre una melodia que semblava que a ells els agradava molt. Finalment hem ballat tots junts i ha sigut un moment màgic. Joves i majors units en les rialles, ballant, fent filaes, rient... Ha sigut superbonic!

Ells ens han regalat uns coloms de la pau i nosaltres un teatret que els ha fet participar i sentir-se un poquet més xiquets. De segur que hui quan tornen a les seues cases tindran alguna cosa bonica sobre la que reflexionar i nosaltres també ja que hem col·laborat a que aquests iaios i iaies siguen una miqueta més feliços. 

Què fàcil ha sigut! 

Ara ja no tenim por, alguns de nosaltres han promés que tornaran a visitar-los i, encara que igual no se'n recorden de nosaltres, de segur que eixe dia tornaran a casa dibuixant un somriure.

Eres únic i irrepetible

El tema de l'assetjament escolar ens preocupa i molt així que hem decidit treballar-lo a les aules de 6é.  Aquest vídeo ens explica clarament i sense paraules què és i com es senten els "protagonistes".  Recordeu que tots i totes som diferents i especials en algun aspecte, no permeteu que ningú us impedesca ser vosaltres mateixos. 

Reutilitzem els brics de llet

Al primer trimestre, l’alumnat de 6éA vam pensar en dedicar l’assignatura d’alternativa a compartir algunes idees que ens ajudaren a ser millors persones. Vam fer de tot; pensar en les persones majors, en els mallats d’alzeimer, en els xiquets amb discapacitat i també en el medi ambient. Dues companyes van compartir amb nosaltres una manualitat utilitzant un envàs de llet o de suc per transformar-lo en una capseta decorativa i evitar així una deixalla més al contenidor. Cadascú de nosaltres en vam portar un de casa i, després de rentar-lo bé per dins, el vam transformar en una capseta per posar bolígrafs. Uns el vam decorar pintant-lo per fora, altres el vam folrat i les mestres van ajudar a tots a posar unes vetes per a que l'acabat fos més divertit. Veritablement va ser una bona idea per fer-ne a casa i regalar-lo a algú que ens estimem.